sábado, 31 de marzo de 2018

El vestido de novia blanco de la Reina Victoria de Inglaterra

Por norma general, una boda formal es un acontecimiento en el que no se repara en gastos dónde el traje de novia es una de las piezas más importantes. Se suele confeccionar con telas lujosas y una confección de alta costura. El hecho que sea de color blanco lo popularizó la Reina Victoria de Inglaterra en 1840.



La Reina Victoria de Inglaterra se casó a los 21 años con Alberto de Sajonia en una ceremonia que marcó un antes y después en la historia de las bodas. La primera razón es porque se casó por amor. Podría parecer algo habitual, pero no en esa época. Normalmente los matrimonios reales eran acuerdos familiares que prevalecía ante todo las uniones concertadas o pactos políticos. La Reina Victoria además no sólo se casó por amor sino fue de las primeras que hizo ostentación de ello durante la boda y todo su matrimonio.

Otro elemento que marcó un giro en las ceremonias de matrimonio es la elección de la Reina Victoria por un vestido totalmente blanco y de encaje. Rompía con una tradición arraigada de casarse con trajes bordados con hilo de oro o plata y llevar el dote cosido al vestido mostrando así el poder y las riquezas familiares. De todas formas, su vestido no era menos lujosos por ello, el encaje era caro y el hecho de blanquear tejido era muy difícil de obtener y mantener.


No fue la primera novia de blanco pero sí de la realeza y con la divulgación de la boda en todo occidente se convirtió rápidamente en un referente en la clase alta. Y poco después también se extendió en la clase media cuando empezó a tener poder adquisitivo.

La Reina Victoria complementó su vestido con solo un collar, unos pendientes de diamantes y un broche con un zafiro azul que le regaló el príncipe Alberto. En vez de corona en el pelo eligió un diadema de flores. El hecho de llevar poca ornamentaciones y joyas también llamó la atención en la época. Seguramente el motivo fue que al ser reina consorte no tenía de demostrar su riqueza o poder. Con el enlace se convertía automáticamente en reina con plena derecho de todo el imperio.


Pero sí le importaba demostrar que sería una buena reina. En esos momentos, el comercio francés y la llegada de telares industriales hicieron que la producción de telas artesanas del territorio entrara en decadencia, por esta razón la Reina Victoria eligió para su vestido tela satén de seda natural de la prestigiosa zona de Spitalfields y encaje en la cola y el velo de Honiton. El encaje hecho a mano con motivos florales era una auténtica obra de arte. Hacía 3,5 m de largo y 70 cm de ancho y se elaboró trabajando 200 personas durante 8 meses sin parar.

La Reina Victoria se hizo retratar en más de una ocasión a lo largo de su vida luciendo el vestido. Hecho que popularizó aún más el diseño. Incluso se dice que fue enterrada con el velo de su boda que tanto le gustaba.

La Yaya


-----

Per norma general, un casament formal és un esdeveniment en el qual no s'escatima en despeses on el vestit de núvia és una de les peces més importants. Se sol confeccionar amb teles luxoses i una confecció d'alta costura. El fet que sigui de color blanc ho va popularitzar la Reina Victòria d'Anglaterra al 1840.


La Reina Victòria d'Anglaterra es va casar als 21 anys amb Albert de Sajonia en una cerimònia que va marcar un abans i un després en la història de les noces. La primera raó és perquè es va casar per amor. Podria semblar un fet habitual, però no en aquella època. Normalment els matrimonis reials eren acords familiars que prevalia abans que cap altre cosa les unions concertades o pactes polítics. La Reina Victòria a més no només es va casar per amor sinó va ser de les primeres que en va fer ostentació durant el casament i en tot el seu matrimoni.

Un altre element que va marcar un gir en les cerimònies de matrimoni és l'elecció de la Reina Victòria per un vestit totalment blanc i d'encaix. Trencava amb una tradició arrelada de casar-se amb vestits brodats amb fil d'or o plata i portar el dot cosit al vestit mostrant així el poder i les riqueses familiars. Tot i així, el seu vestit no era menys luxós per això, l'encaix era car i el fet de blanquejar teixit era molt difícil d'obtenir i mantenir.

No va ser la primera núvia de blanc però sí de la reialesa i amb la divulgació del casament a tot occident es va convertir ràpidament en un referent en la classe alta. I poc després també es va estendre a la classe mitjana quan va començar a tenir poder adquisitiu.

La Reina Victòria va complementar el seu vestit amb només un collaret, unes arracades de diamants i un fermall amb un safir blau que li va regalar el príncep Albert. En comptes de corona als cabells va triar un diadema de flors. El fet de portar poca ornamentacions i joies també va cridar l'atenció a l'època. Segurament el motiu va ser que en ser reina consort no tenia de demostrar la seva riquesa o poder. Amb l'enllaç es convertia automàticament en reina amb pler dret a tot l'imperi.

Però sí que li importava demostrar que seria una bona reina. En aquells moments, el comerç francès i l'arribada de telers industrials van fer que la producció de teles artesanes del territori entrés en decadència, per aquesta raó la Reina Victòria va triar pel seu vestit tela de setí de seda natural de la prestigiosa zona de Spitalfields i encaix a la cua i al vel de Honiton. L'encaix fet a mà amb motius florals era una autèntica obra d'art. Feia 3,5 m de llarg i 70 cm d'ample i es va elaborar treballant-hi 200 persones durant 8 mesos sense parar.

La Reina Victòria es va fer retratar en més d'una ocasió al llarg de la seva vida lluint el vestit. Fet que va popularitzar encara més el disseny. Fins i tot es diu que va ser enterrada amb el vel del seu casament que tant li agradava.


La Yaya


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Blogging tips