La camisa blanca, una pieza imprescindible en tu armario

La camisa blanca se considera una pieza imprescindible a cualquier fondo de armario. Se puede utilizar de forma formal o informal y, aunque su origen es milenario, nunca pasa de moda.

El origen de la camisa se puede remontar a la época egipcia que llevaban una pieza rectangular de lino con una abertura para introducir la cabeza, nombrada Kalasiris. Los Romanos le añadieron mangas y se le conocía como túnica Manicata. Y en la Edad Media se utilizaba como ropa interior para proteger la piel de otros tejidos exteriores más ásperos.

En el Renacimiento se generalizó su uso y se encontraban diseños con la manga más ancha que se asomaba a la altura de los codos, pero normalmente bajo chalecos y casacas, solo se podía entrever las puntas del cuello y los bordes de los puños. Se confeccionaba con lino blanqueado con hipoclorito cálcico, que la dejaba con una tonalidad pobre y desigual.

Con los años las prendas militares fueron acortándose y la camisa fue quedado al descubierto con la necesidad de rematar mejor los puños y el cuello.

Finalmente, a finales del siglo XIX podemos considerar que apareció la camisa tal como la conocemos, abotonada en todo el torso. La revolución industrial y sus avances tecnológicos modernizaron el sector textil. Las fibras se hilaban, se tejían y posteriormente se blanqueaban con hipoclorito sódico, una innovación que aportó a los tejidos una blancura uniforme y luminosa nunca vista anteriormente.

En esa época se empezó a ponerse de moda la camisa hecha a medida, almidonada e impoluta que se convirtió a la vez en un símbolo de riqueza que solo podían utilizar aristócratas y gente de buena posición ya que blanquear tejido era muy difícil de obtener y mantener. Los que no podían permitirse el lujo de tener tantas camisas y limpiarlas a menudo, adquirían cuellos, puños y pecheras postizas que permitan solo tener que lavar y blanquear esa parte visible y no toda la camisa.

A partir del XX la camisa blanca se diversificó, mejorando el patrón y su comodidad. Aparecieron diferentes diseños, con puños y cuellos blandos. Las camisas almidonadas solo se utilizaban para vestir de frac.

Actualmente la camisa blanca sigue siendo una pieza con tendencia que se puede utilizar con un estilismo formal, totalmente abrochada y por dentro el pantalón; o informal como por ejemplo semi abrochada con las mangas recogidas y por encima el pantalón.



La camisa blanca puede parecer una pieza sencilla sin mucha evolución posible, pero en realidad, hay infinidad de diseños con diferentes acabados de puños y cuellos o con un patrón más entallado o holgado. Se puede combinar con pantalón, falda o incluso como vestido. Y puede estar confeccionada en diferentes tipos de tejido como algodón, seda, lino o poliéster.



La próxima vez que te pongas una camisa blanca, la llevarás sabiendo un poco más de ella.

La Yaya




------

La camisa blanca es considera una peça imprescindible a qualsevol fons d'armari. Es pot utilitzar de forma formal o informal i, tot i que el seu origen es mil·lenari, mai passa de moda.

L'origen de la camisa es pot remuntar a l'Època Egípcia que portaven una peça rectangular de lli amb una obertura per introduir el cap, nomenada Kalasiris. Els Romans li van afegir mànigues i se li coneixia com túnica Manicata. I a l'Edat Mitjana s'utilitzava com roba interior per a protegir la pell d'altres teixits exteriors més aspres.

En el Renaixement es va generalitzar el seu ús i es trobaven dissenys amb la màniga més ampla que treia el cap a l'altura dels colzes, però normalment sota armilles i casaques, només es podia entreveure les puntes del coll i les vores dels punys. Es confeccionava amb lli blanquejat amb hipoclorit càlcic, que la deixava amb una tonalitat pobre i desigual.

Amb els anys les peces militars es van anar escurçant i la camisa va anar quedant al descobert amb la necessitat de rematar millor els punys i el coll.

Finalment, a finals del segle XIX podem considerar que va aparèixer la camisa tal com la coneixem, botonada en tot el tors. La revolució industrial i els seus avenços tecnològics van modernitzar el sector tèxtil. Les fibres es filaven, es teixien i posteriorment es blanquejaven amb hipoclorit sòdic, una innovació que va aportar als teixits una blancor lluminosa i uniforme que mai s’havia vist fins llavors.

En aquesta època també es va començar a posar de moda la camisa feta a mida, emmidonada i impol·luta que es va convertir alhora en un símbol de riquesa que només podien utilitzar aristòcrates i gent de bona posició ja que blanquejar teixit era molt difícil d'obtenir i mantenir . Els que no podien permetre el luxe de tenir tantes camises i netejar-les sovint, adquirien colls i punys postissos que permetin només haver de rentar i blanquejar aquesta part visible i no tota la camisa.

A partir de la XX la camisa blanca es va diversificar, millorant el patró i la seva comoditat. Van aparèixer diferents dissenys, amb punys i colls tous. Les camises emmidonades només s'utilitzaven per vestir el frac.

Actualment la camisa blanca segueix sent una peça amb tendència que es pot utilitzar amb un etilisme formal, totalment cordada i per dins els pantalons; o informal com ara semi-cordada amb les mànigues recollides i per sobre els pantalons.

La camisa blanca pot semblar una peça senzilla sense gaire evolució possible, però en realitat, hi ha infinitat de dissenys amb diferents acabats de punys i colls o amb un patró més entallat o folgat. Es pot combinar amb pantalons, faldilla o fins i tot com a vestit. I pot estar confeccionada en diferents tipus de teixit com cotó, seda, lli o polièster.

La propera vegada que et posis una camisa blanca, la duràs sabent una mica més d'ella.

La Yaya