martes, 6 de diciembre de 2016

Aurora Martínez, 20 años en La yaya costurera // Aurora Martínez, 20 anys a La yaya costurera


¡La yaya costurera ha cumplido 20 años!

Tenemos claro que no hubiéramos llegado hasta aquí sin las personas que forman parte de esta gran familia.  Me gustaría que las conocierais a todas. Cada una de ellas contribuyen con su profesionalidad para ofrecer un servicio de calidad y un trato impecable.

Una de ellas es Aurora Martínez Veiga, una de las compañeras que ha estado presente desde el principio de la obertura de nuestra primera tienda. Nacida en Barcelona, con actual residencia a Mollet del Vallés, es la encargada de la red de tiendas de La yaya costurera.


Esta semana me he presentado delante de Aurora con un cuestionario para que la conocierais un poco mejor:

¿Cuantos años hace que trabajas en La yaya costurera? 
En la Yaya llevo 20 años, desde su fundación. Aunque empecé hace 21 años en la peletería familiar del Sr. Pastor.

¿Siempre has estado en la misma tienda de La yaya costurera?
No, yo empecé abriendo la primera tienda en Travessera de Gràcia, busqué una persona que me sustituyera y me fui a abrir la siguiente tienda y así sucesivamente hasta abrir la mayoría de tiendas de La yaya costurera que tenemos actualmente.

¿Cada una de las modistas de una tienda tiene una especialidad?
No, todas hacemos de todo. Lo que sí es verdad que dependiendo de su experiencia laboral anterior dominan más una especialidad que otra.

¿Siempre te ha gustado coser?
Sí, desde pequeña me quedaba embelesada viendo a mi madre coser a máquina.

¿Quién te enseñó?
Los primeros pinitos fueron vistiendo a las Nancys con mi madre. Cuando tuve la edad cursé los 5 años de Formación Profesional de Corte y Confección. El primer grado en el colegio Patronato Social de Obreras de la Sagrada Familia y el segundo grado en Llars Mundet.

¿Qué tipo de arreglo te gusta más realizar?
Las transformaciones de prendas que requieren de mis conocimientos como patronista. ¡Me gustan los retos!

¿Y lo que no te gusta demasiado?
Pues, por ejemplo, algo muy monótono como poner botones.

Con tu experiencia, ¿Crees que se arregla más la ropa ahora o cuando empezaste en La yaya costurera?
Mucho más ahora, creo que al crear el servicio el público le surgió la necesidad de llevar la ropa bien arreglada y cosida por profesionales.

¿Qué perfil de persona es más habitual que entre en la tienda?
Mayoritariamente son señoras de mediana edad.

Y la gente joven, ¿no se arregla la ropa?
Sí también, pero no tanto. Lo que arreglan más son los pantalones vaqueros.

¿Cuál es el arreglo más extraño o curioso que te hayan pedido?
¡Pues te podría decir unas cuantas y muy diversas! Desde una mascota gigante para una empresa, un cazamariposas o ropa de striptease.

¿Y el más habitual?
El arreglo que piden más es acortar pantalones vaqueros.

De todos los diseñadores reconocidos, ¿Cuál te gusta más?
Me encanta Carolina Herrera por su feminidad y elegancia.

Y para terminar, dinos qué aficiones tienes.
Todo lo relacionado con las manualidades: costura, patchwork, media, bolsos, bisutería...


Una gran persona que ha colaborado sin duda a que La yaya costurera haya llegado a los 20 años. ¡Muchas gracias Aurora!

La Yaya


-------------
 

La yaya costurera ha complert 20 anys!

Tenim clar que no haguéssim arribat fins aquí sense les persones que formen part d'aquesta gran família. M'agradaria que les coneguéssiu a totes. Cadascuna d'elles contribueix amb la seva professionalitat a oferir un servei de qualitat i un tracte impecable.

Una d'elles és Aurora Martínez Veiga, una de les companyes que ha estat present des del principi de l'obertura de la nostra primera botiga. Nascuda a Barcelona, ​​amb actual residència a Mollet del Vallès, és l'encarregada de la xarxa de botigues de La yaya costurera.

Aquesta setmana m'he presentat davant de l’Aurora amb un qüestionari perquè la coneguéssiu una mica millor:

Quants anys fa que treballes a La yaya costurera?
A la Yaya porto 20 anys, des de la seva fundació. Encara que vaig començar fa 21 anys a la pelleteria familiar del Sr. Pastor.

Sempre has estat a la mateixa botiga de La yaya costurera?
No, jo vaig començar obrint la primera botiga a Travessera de Gràcia, vaig buscar una persona que em substituís i me'n vaig anar a obrir la següent botiga i així successivament fins a obrir la majoria de botigues de La yaya costurera que tenim actualment.

Cadascuna de les modistes d'una botiga té una especialitat?
No, totes fem de tot. El que sí que és veritat que depenent de la seva experiència laboral anterior dominen més una especialitat que una altra.

Sempre t'ha agradat cosir?
Sí, des de petita em quedava embadalida veient a la meva mare cosir a màquina.

Qui et va ensenyar?
Els primers passos van ser vestint a les Nancys amb la mare. Quan vaig tenir l'edat vaig cursar els 5 anys de Formació Professional de Tall i Confecció. El primer grau en el col·legi Patronat Social d'Obreres de la Sagrada Família i el segon grau en Llars Mundet.

Quin tipus d'arranjament t'agrada més fer?
Les transformacions de peces que requereixen dels meus coneixements com patronista. M'agraden els reptes.

I el que no t'agrada gaire?
Doncs, per exemple, una cosa molt monòtona com posar botons.

Amb la teva experiència, creus que s'arregla més la roba ara o quan vas començar a La yaya costurera?
Molt més ara, crec que al crear el servei, el públic li va sorgir la necessitat de portar la roba ben arreglada i cosida per professionals.

Quin perfil de persona és més habitual que entri a la botiga?
Majoritàriament són senyores de mitjana edat.

I la gent jove, ¿no s'arregla la roba? 
Sí també, però no tant. El que arreglen més són els pantalons texans.

Quin és l'arranjament més estrany o curiós que t'hagin demanat?
Doncs et podria dir uns quants i molt diversos! Des d'una mascota gegant per a una empresa, un caçapapallones o roba de striptease.

I el més habitual?
L'arranjament que demanen més és escurçar pantalons texans.

De tots els dissenyadors reconeguts, quin t'agrada més?
M'encanta Carolina Herrera per la seva feminitat i elegància.

I per acabar, digues quines aficions tens.
Tot el relacionat amb les manualitats: costura, patchwork, mitja, bosses, bijuteria ...


Una gran persona que ha col·laborat sense dubte a que La yaya costurera hagi arribat als 20 anys. Moltes gràcies Aurora!

La Yaya





lunes, 28 de noviembre de 2016

Tipos de mangas // Tipus de mànigues

Hola majos,

¿Sabéis cuantos tipos de mangas existen? Pues si alguien lo sabe que me lo diga, que no soy capaz de contarlas todas.
Es que hay muchas maneras de diseñar una manga y todas aportan a la pieza de ropa un estilo diferente.
Os quiero mostrar las formas de mangas más habituales:

Manga Encajada: son las más sencillas y habituales de realizar. Con una amplitud proporcional a la forma del brazo y sin fruncidos.


Manga Acampanada: Se ensanchan en la parte inferior de la manga creando una forma de campana.  Estilo de la década de los 70. Utilizada normalmente en mangas largas.


Manga Abullonada: Con volumen en la parte inferior. Se consigue con pliegues en el puño.


Manga Dolmán: Amplitud sin volumen de la altura del codo a los hombros.


Manga Quimono: Amplitud del inicio hasta al final de la manga.


Manga de Jamón: Amplitud con volumen en el hombro y se ajusta totalmente a partir del codo.


Manga de Farol: Se frunce en el hombro y en el extremo. Y queda amplia del centro. Normalmente se utilizan en mangas cortas y para ropa para niños.


Manga Ranglán: Se extiende en una sola pieza desde el cuello, dejando una costura en diagonal desde la sisa hasta la clavícula. Muy habitual en ropa deportiva.


Cuasi todos estos tipos de mangas, se pueden adaptar para realizarlas en mangas largas o cortas. 
Y pocas mangas, salvo las Doimán, se cortan como parte de la prenda. La mayoría se confeccionan por separado y luego se insertan en la sisa.

Ya sabéis un poco más del mundo de la costura.
¡Buena semana!


La Yaya

--------

Hola reis,

Sabeu quants tipus de mànigues hi ha? Doncs si algú ho sap que m'ho digui, que no sóc capaç de comptar-les totes.
Es que hi ha moltes maneres de dissenyar una màniga i totes aporten a la peça de roba un estil diferent.
Us vull mostrar les formes de mànigues més habituals:

Màniga Encaixada: són les més senzilles i habituals de realitzar. Amb una amplitud proporcional a la forma del braç i sense frunzits.

Màniga Acampanada: S’eixamplen a la part inferior de la màniga creant una forma de campana. Estil de la dècada dels 70. Utilitzada normalment en mànigues llargues.

Màniga Abullonada: Amb volum a la part inferior. S'aconsegueix el volum amb plecs en el puny.

Màniga Dolman:
Amplitud sense volum, de l'altura del colze a les espatlles.

Màniga Quimono: Amplitud sense volum de l'inici fins al final de la màniga.

Màniga de Pernil: Amplitud amb volum a l'espatlla i totalment ajustat a partir del colze.

Màniga de Farol: Es frunzeix a l’espatlla i a l'extrem. I queda àmplia del centre. Normalment s'utilitzen en mànigues curtes i per a roba d’infants.

Màniga Raglan: S'estén en una sola peça des del coll, deixant una costura en diagonal des de la cisa fins a la clavícula. Molt habitual en roba esportiva.

Quasi tots aquests tipus de mànigues es poden adaptar per mànigues llargues o curtes.
I poques mànigues, llevat de les Doimán, es tallen com a part de la peça. La majoria es confeccionen per separat i després s'insereixen a la cisa.

Ja sabeu una mica més del món de la costura.
Bona setmana!

La Yaya


sábado, 12 de noviembre de 2016

Piezas de ropa que hacen historia: Jersey negro de cuello alto // Peces de roba que fan història: Jersei negre de coll alt

Hola majos,

El jersey negro de cuello alto no se caracteriza por ser una gran prenda de costura, pero es digno de mención y reconocimiento en el mundo de la moda, por su simbolismo.

Un jersey revolucionario

Los jóvenes inconformistas que surgieron en la década de los 50 en Estados Unidos, la generación Beat, acogieron el jersey negro de cuello alto a su estilismo. Eran jóvenes que seguían una filosofía contracultural, antimaterialista, anticapitalista y antiautoritaria, que remarcaban la importancia de mejorar la interioridad de cada uno más allá de las posesiones materiales y de las reglas impuestas por el sistema.


Esta estética cruzó el Atlántico para instalarse en los clubes de jazz y cafeterías de la izquierda bohemia de París, y en Londres constituyó la primera fuente de inspiración para el Chelsea Look de Mary Quant (revolucionó la moda de los sesenta al crear minifalda, faldas y vestidos cortos).

Popularización

Era usado por poetas, artistas y novelistas de vanguardia, confería un carácter outsider a quien se lo ponía; un símbolo de intelectualidad.
El jersey negro de cuello alto, normalmente de punto fino, era ceñido con un pequeño canalé en el cuello, la cintura y en las caderas.

Se popularizó fuera y dentro de la gran pantalla. En la película Una cara de Ángel (1957), dirigida por Stnaley Donen, Audrey Hepburn da vida a la empleada de una librería beatnik de Nueva york que se convierte en la musa de un fotógrafo. Consolida sus credenciales intelectuales en la película luciendo un jersey negro de cuello alto a juego con unos estrechos pantalones capri, e influye así sobre toda una generación de mujeres ansiosas por emular su estilo sport en un período caracterizado por el decoro adulto.


O también ayudó a su popularización, Andy Warhol con su creciente éxito en el mundo de la pintura, cine y música, cambió su traje años 50 por un jersey negro de cuello alto y una chaqueta de cuero, mucho más acorde con el movimiento de la época y su condición de artista avantguarda.


Aunque a menudo mal visto en el trabajo, acabó proporcionando una alternativa aceptable a la camisa con corbata: combinado con unos pantalones ajustados de tiro bajo o con un traje dos piezas, ofrece una estilizada silueta.

El jersey en la actualidad
 

El jersey de cuello alto negro, hoy en día aún utilizada, es una de las piezas imprescindibles de fondo de armario. Un auténtico clásico de la moda.
Por su andrógina elegancia, el jersey negro de cuello alto se emplea como complemento de sastrería contemporánea.


No hace mucho años, Steve Jobs, creó su sello de identidad justamente utilizando un jersey negro de cuello alto y unos vaqueros Levis 501.
Y una de las últimas campañas de la marca Cèline utilizó para su imagen la escritora feminista Joan Didion luciendo un jersey negro de cuello alto.

La Yaya



---------



Hola reis,

El jersei negre de coll alt no es caracteritza per ser una gran peça de costura, però és digne de menció i reconeixement en el món de la moda, pel seu simbolisme.

Un jersei revolucionari

Els joves inconformistes que van sorgir en la dècada dels 50 en Estats Units, la generació Beat, van acollir el jersei negre de coll alt al seu estilisme. Eren joves que seguien una filosofia contracultural, antimaterialista, anticapitalista i antiautoritària, que remarcaven la importància de millorar la interioritat de cada un més enllà de les possessions materials i de les regles imposades pel sistema.

[Vegeu imatge]

Aquesta estètica va creuar l'Atlàntic per instal·lar-se als clubs de jazz i cafeteries de l'esquerra bohèmia de París, i a Londres va constituir la primera font d'inspiració per al Chelsea Look de Mary Quant (va revolucionar la moda dels seixanta en crear minifaldilla, faldilles i vestits curts).

Popularització

Era usat per poetes, artistes i novel·listes d'avantguarda, conferia un caràcter outsider qui se’l posava; un símbol d'intel·lectualitat.
El jersei negre de coll alt, normalment de punt, era cenyit amb un petit canalé en el coll, la cintura i en els malucs.

Es va popularitzar fora i dins de la gran pantalla. A la pel·lícula Una cara d'Ángel (1957), dirigida per Stnaley Donen, Audrey Hepburn dóna vida a l'empleada d'una llibreria beatnik de Nova York que es converteix en la musa d'un fotògraf. Consolida les seves credencials intel·lectuals en la pel·lícula lluint un jersei negre de coll alt a joc amb uns estrets pantalons capri, i influeix així sobre tota una generació de dones ansioses per emular el seu estil esport en un període caracteritzat pel decòrum adult.

[Vegeu imatge]

O també va ajudar a la seva popularització, Andy Warhol amb el seu creixent èxit en el món de la pintura, cinema i música, va canviar el seu vestit anys 50 per un jersei negre de coll alt i una jaqueta de cuir, molt més d'acord amb el moviment de l'època i la seva condició d'artista avantguarda.

[Vegeu imatge]

Encara que sovint mal vist a la feina, va acabar proporcionant una alternativa acceptable a la camisa amb corbata: combinat amb uns pantalons ajustats de tir baix o amb un vestit dues peces ofereix una estilitzada silueta.

El jersei en l'actualitat

El jersei de coll alt negre, avui dia encara utilitzat, és una de les peces imprescindibles de fons d'armari. Un autèntic clàssic de la moda.
Per la seva andrògina elegància, el jersei negre de coll alt s'empara com a complement de sastreria contemporània.

[Vegeu imatge]

No fa gaire anys, Steve Jobs, va crear el seu segell d'identitat justament utilitzant un jersei negro de coll alt i uns texans Levis 501.
I una de les últimes campanyes de la marca Céline va utilitzar per a la seva imatge l'escriptora feminista Joan Didion portant un jersei de coll alt negre.

La Yaya


Blogging tips