Hola majos,
En la actualidad nadie se extraña en ver una mujer en la playa o piscina en biquini. Pero la aceptación de esta prenda tan habitual en nuestros días, no fue nada fácil. Tuvieron que pasar décadas hasta que se popularizó.
El origen del biquini
El modisto francés
Jacques Héim y el diseñador suizo
Louis Reard crearon en el 1946 un atrevido bañador de dos piezas, el biquini. Fue realmente más que un simple diseño, simbolizó una era de libertad y licencia sexual durante la postguerra. Pero también provocó un escándalo público y religioso por dejar al descubierto varias zonas erógenas: espalda, muslos y sobretodo el ombligo, nunca enseñado antes.
De hecho, resultó una
prenda tan
escandalosa que tuvieron problemas para encontrar una modelo que luciera el diseño en el desfile. Y al final tuvieron que contratar la stripper
Michelle Benardine, que según se comenta les dijo: “Su bañador va a ser más explosivo que la bomba de Bikini”, en alusión a las pruebas nucleares realizadas en dicho atolón del Pacífico.
El modelo pasó así a llamarse biquini, pero, por estar considerado inmoral, en esos momentos no se aceptó por la sociedad.
La popularización del biquini
Un paso adelante para la aceptación de este provocativo diseño fue en el año
1952 con la aparición de la espectacular actriz
Brigitte Bardot con biquini en la película
La chica del biquini. Y años más tarde en
Y Dios creó a la mujer. El atractivo erótico de la estrella francesa quedó para siempre asociado a esta pieza.
Marilyn Monroe, pin-up y diosa de la gran pantalla, fue la predecesora. Aunque con un
diseño un poco más recatado. Un bañador de 2 piezas compuesto por un top halter estructurado y una generosa parte de abajo que cubría las cadera desde la cintura hasta el muslo, dejando solo al descubierto el tórax. Estaba confeccionado al estilo de la ropa de calle con una braguitas anchas y drapeadas que se disimulaban bajo una falda cruzada a modo de delantal, ribeteada en volantes y abrochada a la cintura mediante un botón. La parte de arriba emula el pespunte circular visto en sujetadores de los años cincuenta.
Años más tarde,
Ursula Andress lució su famoso biquini con cinturón mientras interpretaba a la
chica Bond en
007 contra el Doctor No.
Raquel Welch por su parte aparecía con un sugestivo biquini en
Hace un millón de años, cuando interpretaba a una feroz cavernícola, en 1966.
Gracias a las apariciones de grandes divas del cine, los medios de comunicación y la apertura política y social de occidente, su aceptación comenzó a extenderse a principios de los 60.
Menos en España y Portugal que estuvo prohibido hasta finales de los sesenta, aunque antes ya aparecieron en las playas de la península con la llegada de las turistas extranjeras.
La expansión del biquini
Con la evolución de los tejidos como la
lycra, una fibra que puede estirarse seis veces su longitud natural, ayudó a que se expandiera la utilización del biquini. Permitió realizar
nuevos diseños que se adaptaban mejor a la figura humana siendo a la vez más cómodos.
Cada año salian nuevas tendencias y los biquinis se hicieron cada vez más audaces. En 1964,
Rudi Genreich creó el
monobikini (con el que nació el topless). Y en 1974, el genovés
Carlo Ficcardi diseñó el
tanga, que causó furor en las playas de Brasil.
Antecedentes
El lanzamiento del bikini en la década de los 40 fue un auténtico detonante. Pero en realidad no era la primera vez que se utilizaba esta prenda tan atrevida.
Una de las imágenes más antiguas encontradas de una mujer en biquini ha sido en un
asentamiento calcolítico de Çatalhöyük del 5600 aC. de una diosa madre junto dos leopardos.
Además, hay constancia que en la
Antigua Grecia, algunas veces las atletas utilizaban una pieza de ropa llamada
Mastodeton que les cubría el pecho.
Y también se hallan varios
mosaicos de los siglos III y IV a.C. en
Italia con mujeres con una pieza similar a un biquini.
La Yaya
-----
Hola reis,
Avui en dia, ningú s'estranya en veure una dona a la platja o piscina en biquini. Però l'acceptació d'aquesta peça tan habitual a l’actualitat, no va ser gens fàcil. Van haver de passar dècades fins que es va popularitzar.
L'origen del biquini
El modista francès
Jacques Heim i el dissenyador suís
Louis Reard van crear al 1946 un atrevit vestit de bany de dues peces, el biquini. Va ser realment més que un simple disseny, va simbolitzar una era de llibertat i llicència sexual durant la postguerra. Però també va provocar un escàndol públic i religiós per deixar al descobert diverses zones erògenes: esquena, cuixes i sobretot el melic, mai ensenyat abans.
[
Vegeu la imatge]
De fet, va resultar una
peça tan
escandalosa que van tenir problemes per trobar una model que lluís el disseny a la desfilada. I al final van haver de contractar la stripper
Michelle Benardine, que segons es comenta els hi va dir: "El seu vestit de bany serà més explosiu que la bomba de Bikini", en al·lusió a les proves nuclears realitzades en aquest atol del Pacífic en qüestió.
El model va passar així a anomenar-se biquini, però, per estar considerat immoral, en aquells moments no es va acceptar per la societat.
La popularització del biquini
Un pas endavant per a l'acceptació d'aquest provocatiu disseny va ser en l'any
1952 amb l'aparició de l'espectacular actriu
Brigitte Bardot amb biquini a la pel·lícula
La noia del biquini. I anys més tard en
I Déu va crear la dona. L'atractiu eròtic de l'estrella francesa va quedar per sempre associat a aquesta peça.
[
Vegeu la imatge]
Marilyn Monroe, pin-up i deessa de la gran pantalla, va ser la predecessora. Encara que amb
un disseny una mica més pudorós. Un banyador de 2 peces compost per un top sense esquena estructurat i una generosa part de baix que cobria els malucs des de la cintura fins la cuixa, deixant només al descobert el tòrax. Estava confeccionat a l'estil de la roba de carrer amb unes calcetes amples i drapejats que es dissimulaven sota una faldilla creuada a manera de davantal, ribetejada en volants i cordada a la cintura mitjançant un botó. La part de dalt emula el repunt circular vist en sostenidors dels anys cinquanta.
[
Vegeu la imatge]
Anys més tard,
Ursula Andress va lluir el seu famós biquini amb cinturó mentre interpretava a la
noia Bond en
007 contra el Doctor No.
Raquel Welch per la seva banda apareixia amb un suggestiu biquini a
Fa un milió d'anys, quan interpretava a una ferotge cavernícola, el 1966.
Gràcies a les aparicions de grans dives del cinema, els mitjans de comunicació i l'obertura política i social d'occident, la seva acceptació va començar a estendre a principis dels 60.
Menys a Espanya i Portugal que va estar prohibit fins a finals dels seixanta, encara que abans ja van aparèixer a les platges de la península amb l'arribada de les turistes estrangeres.
L'expansió del biquini
Amb l'evolució dels teixits com la
lycra, una fibra que pot estirar-se sis vegades la seva longitud natural, va ajudar a que s'expandís la utilització del biquini. Va permetre realitzar
nous dissenys que s'adaptaven millor a la figura humana i alhora més còmodes.
Cada any sortien noves tendències i els biquinis es van fer cada vegada més audaços. En 1964,
Rudi Genreich va crear el
monobikini (amb què va néixer el topless). I el 1974, el genovès
Carlo Ficcardi va dissenyar el
tanga, que va causar furor a les platges de Brasil.
Antecedents
El llançament del bikini a la dècada dels 40 va ser un autèntic detonant. Però en realitat no era la primera vegada que s'utilitzava aquesta peça tan atrevida.
[
Vegeu la imatge]
Una de les imatges més antigues trobades d'una dona en biquini ha estat en un
assentament calcolític de Çatalhöyük del 5600 aC. d'una deessa mare al costat 2 lleopards.
A més, hi ha constància que a l'
Antiga Grècia, algunes vegades les atletes utilitzaven una peça de roba anomenada Mastodeton que els cobria el pit.
I també es troben diversos
mosaics dels segles III i IV a.C. a
Itàlia amb dones amb una peça similar a un biquini.
La Yaya
