martes, 29 de enero de 2019

Los disfraces para recuperar la biodiversidad de Laurel Roth Hope

La alocada colección de palomas disfrazadas de la artista Laurel Roth Hope, oculta un tema mucho más profundo como es la extinción de especies de aves.


Guacamayo Cubano

Laurel utiliza técnicas tradicionales de tallado, bordado, crochet y collage para transformar una paloma en otra especie. A primera vista su obra es llamativa y divertida, pero si profundizamos en su significado nos conmueve y nos hace reflexionar.

Talla a mano maniquíes en forma de palomas, una especia sobreabundante debido a su capacidad para adaptarse a los entornos humanos, y los viste con trajes hechos a mano de aves que están extinguidas debido a su incapacidad para adaptarse. Especies como el Guacamayo Cubano, Paloma Azul de Mauricio, Dodo, Perico del Paraíso, Caracara de Guadalupe, Reinita de Bachman o la Paloma Migratòria.

Dodo

Perico del Paraíso y Caracara de Guadalupe

La artista quiere destacar la inutilidad de restaurar la biodiversidad perdida y que los animales que más aborrecemos como las palomas son a menudo los más capaces de prosperar en un entorno creado por el hombre.

Laurel Roth vive y trabaja en San Francisco. Su proyecto artístico autodidacta está influenciado por su experiencia como guardabosques y sus estudios de la relación de la humanidad y la naturaleza, tocando temas como la protección del medio ambiente, el comportamiento animal y la extinción de especies.

Paloma Azul de Mauricio

Reinita de Bachman y la Paloma Migratòria

Los trajes están hechos con diferentes técnicas y se demuestra que Laurel tiene mucha habilidad con la aguja y el hilo. De hecho, mucha gente le ha pedido los patrones de tales trajes, pero de momento no los ofrece. ¡Qué lástima, son una obra de arte!

La Yaya

---

L’esbojarrada col·lecció de coloms disfressats de l'artista Laurel Roth Hope, amaga un tema molt més profund com és l'extinció d'espècies d'aus.


Laurel utilitza tècniques tradicionals de tallat, brodat, ganxet i collage per transformar un colom en una altra espècie. A primera vista la seva obra és cridanera i divertida, però si aprofundim en el seu significat ens commou i ens fa reflexionar.

Esculpeix a mà maniquins en forma de coloms, una espècie sobreabundant per la seva capacitat per adaptar-se als entorns humans, i els vesteix amb vestits fets a mà d'aus que estan extingides per la seva incapacitat per adaptar-se. Espècies com el Guacamai de Cuba, Colom Blau de l'illa de Maurici, Dodo, Periquito del Paradís, Caracara de Guadalupe, Bosquerola de Bachman o el Colom Migratori.

L’artista vol destacar la inutilitat de restaurar la biodiversitat perduda i que els animals que més avorrim com els coloms són sovint els més capaços de prosperar en un entorn creat per l'home.

Laurel Roth viu i treballa a San Francisco. El seu projecte artístic autodidacta està influenciat per la seva experiència com a guardaboscos i els seus estudis de la relació de la humanitat i la natura, tocant temes com la protecció del medi ambient, el comportament animal i l'extinció d'espècies.

Els vestits estan fets amb diferents tècniques i es demostra que Laurel té molta habilitat amb l'agulla i el fil. De fet, molta gent li ha demanat els patrons d’aquests vestits, però de moment no els ofereix. Quina llàstima, són una obra d'art! ;)

La Yaya


domingo, 27 de enero de 2019

Tipos de tela de algodón

El algodón se trabaja desde hace muchos siglos y ha dado origen a los tejidos más versátiles, tradicionales y populares que existen.  Es un tejido suave al contacto con la piel, absorbente y por lo tanto tarda poco tiempo en secarse.



El algodón es una fibra vegetal que se obtiene de las semillas de un arbusto de la familia de las Malváceas. La planta de algodón crece en condiciones climáticas típicas en latitudes tropicales o subtropicales de ambos hemisferios.

Se recolecta el algodón a mano o máquina, se limpia y se trata para dejarlo listo para ser hilado. Durante el proceso, según el cardado, peinado y la torsión de las fibras, determina el tipo de tejido resultante.

Sus características hacen que su uso esté tan extendido: absorbe la húmedas y expulsa el calor corporal, es aislante, no genera electricidad estática, se tiñe bien y se puede lavar sin problema con agua caliente e incluso lejía. 

Los tejidos de algodón varían en peso y calidad, desde los más ligeros y menos tupidos hasta los pesados y de pelo como el terciopelo. Es frecuente combinar el algodón con otras fibras para hacerlas más duraderas y resistentes a las arrugas.

¡Consejo! Para comprobar la resistencia a las arrugas de la tela antes de comprarla, apriétala con la mano. Cuando la sueltes comprueba si queda arrugada y lo que tardan en desaparecer las arrugas.

Hay muchos tipos de telas de algodón, pero os voy indicar las principales. ¡A ver si las reconocéis todas!


Punto: La calidad del punto varía. El bueno está tejido con puntos finos, tiene buena caída y resiste a las arrugas. Se utiliza para ropa casual, vestidos y camisetas.

Vichy: El Vichy es una tela fina y resistente, de tejido sencillo, con rayas o cuadritos y suele usarse para blusas, vestidos, ropa de niños y manteles.

Madrás: Es un tejido fino y sencillo que se arruga con facilidad. Se compone de hebras de distintos colores que forman cuadros y dibujos y se utiliza sobre todo para ropa informal.

Cambray: Se trata de una tela de tejido sencillo. Se cose con facilidad y es resistente. Suele usarse para camisas y ropa de niños.



Chintz (Algodón Glasé): Es una tela de tejido prieto y sencillo, con acabado brillante y generalmente con colores vivos y con motivos florales. Es resistente y se utiliza principalmente para tapicería, cortinas, cojines y edredones.

Popelín: Tela resistente con textura cruzada. Es versátil y absorbente y se usa para camisas, blusas y vestidos.

Seersucker: Tela fina, tejida formando bandas fruncidas y otras lisas alternas. Suele usarse para camisas, trajes y ropa de niños.

Gasa: Es de algodón o de mezcla y es de tejido sencillo y abierto. Se utiliza para entretelas en sastrería, para visillos y para confeccionar prendas de prueba.




Crespón: Puede ser de algodón 100% o llevar mezcla de otras fibras. Es suave y absorbente y cómodo de llevar. Se utiliza principalmente para vestidos y blusas.

Red: Es un tejido abierto y transparente en el que se forman aberturas entre las hebras tejidas. Se utiliza para chalecos, chales y bolsas de lavandería.

Voile o velo: Esta tela fina y transparente puede ser liso o estampada. Se puede drapear de manera muy elegante y queda también muy bien como tela decorativa. Se usa para ropa de niños, blusas, vestidos de boda o cortinas ligeras.

Encaje: Es un tejido decorativo, hecho con hebras que forman nudos, bucles o torcidos. Se utiliza para adorno de vestidos, cortinas y mantelerías.



Batista: Tela fina, suave, firme, de tejido sencillo y tupido que se utiliza para ropa de niños y bebés, blusas y pañuelos.

Gasa Gruesa: Tela suave, poco tupida, de tejidos sencillo y acabado tosco, tiene un aspecto arrugado. Se utiliza sobre todo para blusas, camisas, faldas y camisones.

Bordada: Esta tela, de algodón sencillo o de mezcla, lleva unos calados y bordados y se usa para hacer vestidos, ropa de dormir y mantelerías.

Percal: Tela basta y ligera, de tejido sencillo. Se usa para sábanas y fundas de colchón. También se utiliza en sastrería para hacer prendas de prueba.




Damasco: Tela de doble cara, forma un dibujo satinado sobre fondo mate. Se utiliza para chaquetas, chalecos, cortinas, mantelerías y tapicería.

Denim: Es la tela vaquera fuerte que forma un tejido cruzado. Se utiliza para ropa informal, como pantalones tejanos, chaquetas, camisas y ropa de trabajo.

Sarga: Tela de algodón o de mezcla, de tejido cruzado, formando rayas regulares. Se utiliza sobre todo para pantalones, fundas de almohada y para tapicería.

Duvetina: Tela intermedia y firme, que presenta un fino pelo en una cara, formando una superficie suave. Se suele utilizar para camisas informales y pantalones.





Felpa: Esta tela lleva un rizo de bucles sin cortar en la superficie. Si es de buena calidad, lleva rizo por ambas caras. Se utiliza sobre todo para toallas y albornoces.

Pana: La pana es un tejido muy resistente que lleva cordoncillos de pelo a lo largo por una cara. Los cordoncillos son más o menos gruesos. Se usa para camisas, pantalones, chaquetas y para ropa de niño. 

Franela: Es una tela de algodón cálida, lisa o estampada, con pelos suaves en una cara. Se utiliza sobre todo para camisas informales, ropa de cama para abrigar y ropa de niños.

Terciopelo de algodón: El terciopelo es un tejido con pelo sedoso. El pelo es suave en un sentido. Suele usarse para trajes de noche, tapicerías y cortinas.


Ya sabéis un poco más sobre telas. ¡Otro día más!

 La Yaya


-----

El cotó es treballa des de fa molts segles i ha donat origen als teixits més versàtils, tradicionals i populars que existeixen. És un teixit suau amb al contacte amb la pell, absorbent i per tant triga poc temps a assecar-se.


El cotó és una fibra vegetal que s'obté de les llavors d'un arbust de la família de les Malvàcies. La planta de cotó creix en condicions climàtiques típiques en latituds tropicals o subtropicals d'ambdós hemisferis.

Es recol·lecta el cotó a mà o màquina, es neteja i es tracta per deixar-lo a punt per ser filat. Durant el procés, segons el cardat, pentinat i la torsió de les fibres, determina el tipus de teixit resultant.

Les seves característiques fan que el seu ús estigui tan estès: absorbeix la humitat i expulsa la calor corporal, és aïllant, no genera electricitat estàtica, es tenyeix bé i es pot rentar sense problema amb aigua calenta i fins i tot amb lleixiu.

Els teixits de cotó varien en pes i qualitat, des dels més lleugers i menys espessos fins als pesats i de pèl com el vellut. És freqüent combinar el cotó amb altres fibres per fer-les més duradores i resistents a les arrugues.

Consell! Per comprovar la resistència a les arrugues de la tela abans de comprar-la, comprimeix-la amb la mà. Quan la deixis anar comprova si queda arrugada i el temps que triga a desaparèixer les arrugues.


Hi ha molts tipus de teles de cotó, però us indicaré les principals. A veure si les reconeixeu totes!

Punt: La qualitat del punt varia. El bo està teixit amb punts fins, té bona caiguda i resisteix a les arrugues. S'utilitza per a roba casual, vestits i samarretes.

Vichy: El Vichy és una tela fina i resistent, de teixit senzill, amb ratlles o quadrats i sol usar-se per a bruses, vestits, roba de nens i estovalles.

Madràs: És un teixit fi i senzill que s'arruga amb facilitat. Es compon de fils de diferents colors que formen quadrats i dibuixos i s'utilitza sobretot per roba informal.

Cambray: Es tracta d'una tela de teixit senzill. Es cus amb facilitat i és resistent. Sol usar-se per a camises i roba de nens.

Chintz (Cotó Glacé): És una tela de teixit atapeït i senzill, amb acabat brillant i generalment amb colors vius i amb motius florals. És resistent i s'utilitza principalment per a tapisseria, cortines, coixins i edredons.

Popelín: Tela resistent amb textura creuada. És versàtil i absorbent i s'usa per camises, bruses i vestits.

Seersucker: Tela fina, teixida formant bandes frunzides i altres llises alternes. Sol usar-se per a camises, vestits i roba de nens.

Gassa: És de cotó o de mescla i és de teixit senzill i obert. S'utilitza per a entreteles en sastreria, per cortines i per confeccionar peces de prova.

Crespó de cotó: Pot ser de cotó 100% o portar barreja d'altres fibres. És suau i absorbent i còmode de portar. S'utilitza principalment per a vestits i bruses.

Xarxa: És un teixit obert i transparent en el qual es formen obertures entre els fils teixits. S'utilitza per a armilles, xals i bosses de bugaderia.

Voile o vel: Aquesta tela fina i transparent pot ser llis o estampada. Es pot drapar de manera molt elegant i queda també molt bé com tela decorativa. S'usa per a roba de nens, bruses, vestits de casament o cortines lleugeres.

Encaix: És un teixit decoratiu, fet amb fibres que formen nusos i bucles. S'utilitza per a adorn de vestits, cortines i jocs de taula.

Batista: Tela fina, suau, ferma, de teixit senzill i atapeït que s'utilitza per a roba de nens i nadons, bruses i mocadors.

Gassa Gruixuda: Tela suau, poc espessa, de teixits senzill i acabat tosc, té un aspecte arrugat. S'utilitza sobretot per a bruses, camises, faldilles i camises de dormir.

Brodada: Aquesta tela, de cotó senzill o de mescla, porta uns calats i brodats i s'usa per fer vestits, roba de dormir i jocs de taula.

Percal: Tela basta i lleugera, de teixit senzill. Es fa servir per llençols i fundes de matalàs. També s'utilitza en sastreria per fer peces de prova.

Damasc: Tela de doble cara, forma un dibuix setinat sobre fons mate. S'utilitza per a jaquetes, armilles, cortines, jocs de taula i tapisseria.

Denim: És la tela texana forta que forma un teixit creuat. S'utilitza per roba informal, com pantalons texans, jaquetes, camises i roba de treball.

Sarga: Tela de cotó o de mescla, de teixit creuat, formant ratlles regulars. S'utilitza sobretot per pantalons, fundes de coixí i per a tapisseria.

Duvetina: Tela ferma, que presenta un pèl fi en una cara, formant una superfície suau. Se sol utilitzar per a camises informals i pantalons.

Felpa:
Aquesta tela porta un rus de bucles sense tallar a la superfície. Si és de bona qualitat, porta rus per ambdues cares. S'utilitza sobretot per a tovalloles i barnussos.

Pana: La pana és un teixit molt resistent que porta cordonets de pèl pel llarg i per una cara. Els cordonets són més o menys gruixuts. Es fa servir per camises, pantalons, jaquetes i per a roba de nen.

Franela: És una tela de cotó càlida, llisa o estampada, amb pèls suaus en una cara. S'utilitza sobretot per a camises informals, roba de llit per abrigar i roba de nens.

Vellut de cotó:
El vellut és un teixit amb un pèl sedós. El pèl és suau en un sentit. Sol usar-se per a vestits de nit, tapisseries i cortines.


Ja sabeu una mica més sobre teles. Un altre dia més!

La Yaya


lunes, 21 de enero de 2019

Iris Apfel, icono del estilo en sus 97 años

El estilo no entiende de edad, y Iris Apfel es el ejemplo por excelencia. A la edad de 97 la interiorista se ha convertido en un icono de estilo a nivel mundial, conocida por sus gafas redondas, accesorios gigantes y sus coloristas estilismos.



Iris Aprel nació en Nueva York en el 1921, su madre tenía una boutique y su padre un negocio de importación. En su juventud trabajó para la revista de moda Women's Wear Daily y como asistente del ilustrador de moda Robert Goodman.

Estuvo casada durante 67 años con Carl Apfel, un comerciante textil al que conoció en 1947. Junto a su marido se dedicaron al mundo del textil y del interiorismo creando la empresa Old Word Weavers. Entre sus proyectos destaca el asesoramiento para el interiorismo de la Casa Blanca en 9 presidentes diferentes: Truman, Eisenhower, Kennedy, Johnson, Nixon, Ford, Carter, Reagan y Clinton. Su marido Carl falleció el 2015 a la edad de 100.


Iris no siempre ha sido reconocida para el gran público, saltó a la fama gracias a la exposición que el Costume Instiute del Metropolitan Museus of Art le dedicó en 2005. Fue la primera vez que este museo dedicaba una exposición a una diseñadora viva. Se quiso demostrar que el estilo está por encima de la moda.

A partir de esa exposición revistas y marcas de modas se han fijado en ella y ella disfruta de su popularidad mediática divirtiéndose y siendo ella misma: “De pronto me he convertido en una estrella geriátrica. He estado haciendo esto toda mi vida y ahora me encuentro con montones de revistas, sobre todo europeas, que están escribiendo sobre mí. ¡Pero yo no estoy haciendo nada distinto a lo que he hecho durante los últimos 70 años!


Gran defendedora del estilo propio, cree que la moda puede ser una herramienta para construir la personalidad de uno. Le gusta combinar piezas de mercadillo con prendas de grandes firmas como Versace o Dior y con accesorios étnicos africanos. Y prefiere la ropa atemporal, que puedes utilizar por mucho tiempo más que las tendencias actuales que vienen y se van con ropa de usar y tirar.


En 2014 se estrenó en el Festival de Cine de Nueva York un documental sobre ella, llamado Iris. El director Albert Maysles, narra la historia y la esencia del estilo de Apfel.


Este tipo de mujeres consiguen romper los estereotipos de la vejez. Su personalidad inquieta, sus ganas de trabajar y su estilo irradian felicidad sin que l'edad importe.

La Yaya


---


L'estil no entén d'edat, i Iris Apfel és l'exemple per excel·lència. A l'edat de 97 la interiorista s'ha convertit en una icona d'estil a nivell mundial, coneguda per les seves ulleres rodones, accessoris gegants i els seus coloristes estilismes.


Iris Aprel va néixer a Nova York en el 1921, la seva mare tenia una boutique i el seu pare un negoci d'importació. En la seva joventut va treballar per a la revista de moda Women's Wear Daily i com a assistent de l'il·lustrador de moda Robert Goodman.

Va estar casada durant 67 anys amb Carl Apfel, un comerciant tèxtil al que va conèixer el 1947. Al costat del seu marit es van dedicar al món del tèxtil i de l'interiorisme creant l'empresa Old Word Weavers. Entre els seus projectes destaca l'assessorament per l'interiorisme de la Casa Blanca en 9 presidents diferents: Truman, Eisenhower, Kennedy, Johnson, Nixon, Ford, Carter, Reagan i Clinton. El seu marit Carl va morir el 2015 a l'edat de 100.

Iris no sempre ha estat reconeguda per al gran públic, va saltar a la fama gràcies a l'exposició que el Costume Instiute del Metropolitan Museus of Art li va dedicar el 2005. Va ser la primera vegada que aquest museu dedicava una exposició a una dissenyadora viva. Es va voler demostrar que l'estil està per sobre de la moda.

A partir d'aquesta exposició revistes i marques de modes s'han fixat en ella i ella gaudeix de la seva popularitat mediàtica divertint-se i sent ella mateixa: "Tot d'una m'he convertit en una estrella geriàtrica. He estat fent això tota la meva vida i ara em trobo amb munts de revistes, sobretot europees, que estan escrivint sobre mi. Però jo no estic fent res diferent al que he fet durant els últims 70 anys!"

Gran defensora de l'estil propi, creu que la moda pot ser una eina per construir la personalitat d'un mateix. Li agrada combinar peces de mercats ambulants amb peces de grans firmes com Versace o Dior i amb accessoris ètnics africans. I prefereix la roba atemporal, que pots utilitzar per molt temps més que les tendències actuals que vénen i se'n van amb roba d'un sol ús.

El 2014 es va estrenar al Festival de Cinema de Nova York un documental sobre ella, anomenat Iris. El director Albert Maysles, narra la història i l'essència de l'estil de Apfel.

Aquest tipus de dones aconsegueixen trencar els estereotips de la vellesa. La seva personalitat inquieta, els seus ganes de treballar i el seu estil irradien felicitat, sense l'edat importi.

La Yaya

viernes, 18 de enero de 2019

Alya Chaglar y su hija Stefani recrean creativos diseños glamurosos de alfombra roja

Alya Chaglar se han hecho famosas en las redes sociales gracias a sus fotos creativas de su hija Stefani. Se divierten reproduciendo vestidos glamorosos que llevan actrices y cantantes famosas con cartón, bolsas de plástico o papel de aluminio.



Alya Chaglar, sabe bien lo importante que es pasar tiempo con su hija Stefani y pasar buenos momentos juntas. A través de Instagram empezó a publicar fotos divertidas con ella con el nombre de “seasunstefunny . Un día en pleno juego y creatividad, disfrazó su hija Stefani con un vestido azul con mucho volumen de Rihanna. La publicación de esta imagen se hizo muy popular en las redes sociales y es cuando decidió hacer una serie “vestir como una celebrity” con el hashtag #ahStefani.



Los diseños son espectaculares teniendo en cuenta que utiliza solo diferentes materiales que puedes encontrar en casa como cartulina, cartón, papel de embalar, papel de aluminio, plastico film, bolsas de plastico, embalaje de burbujas, bolsas de basura o incluso tiras de espumillón de navidad. ¡No tardan más de 30 minutos en realizar cada vestido!












También hay que destacar que no se hubieran hecho tan virales las fotos si no fuese por Stefani que lleva con mucho desparpajo y glamour los vestidos creados por su madre.
 
Incluso han realizado ya diseños de vestidos que han pasado por encima de la alfombra roja de esta última celebración de los premios Globo de Oro, el pasado 06 de Enero. Lady Gaga con un vestido con volumen azul y el diseño que llevaba Julia Roberts con pantalón.




No es la primera vez que destacan en las redes sociales madre e hija, ya que antes de disfrazarse como una famosa actriz o cantante, habían publicado imágenes muy originales que Alya Chaglar vestía a su hija con flores, frutas o vegetales jugando con la perspectiva.









Un juego entre madre e hija que demuestran que no les falta la diversión ni la creatividad.

La Yaya


---

Alya Chaglar s'han fet famoses a les xarxes socials gràcies a les seves fotos creatives de la seva filla Stefani. Es diverteixen reproduint vestits glamurosos que porten actrius i cantants famoses amb cartró, bosses de plàstic o paper d'alumini.


Alya Chaglar, sap bé l'important que és passar temps amb la seva filla Stefani i passar bons moments juntes. A través d'Instagram va començar a publicar fotos divertides amb ella amb el nom de "seasunstefunny. Un dia en ple joc i creativitat, va disfressar la seva filla Stefani amb un vestit blau amb molt volum de Rihanna. La publicació d'aquesta imatge es va fer molt popular a les xarxes socials i és quan va decidir fer una sèrie "vestir com una celebrity" amb el hashtag #ahStefani.

Els dissenys són espectaculars tenint en compte que utilitza només diferents materials que pots trobar a casa com com cartolina, cartró, paper d'embalar, paper d'alumini, plàstic film, bosses de plàstic, embalatge de bombolles, bosses d'escombraries o fins i tot tires de garlanda de Nadal. No triguen més de 30 minuts en realitzar cada vestit!

També cal destacar que no s'haguessin fet tan virals les fotos si no fos per Stefani que porta amb molta fluïdesa  i glamour els vestits creats per la seva mare.

Fins i tot ja han realitzat dissenys de vestits que han passat per sobre de la catifa vermella d'aquesta última celebració dels premis Globus d'Or, el passat 06 de gener. Lady Gaga amb un vestit amb volum blau i el disseny que portava Julia Roberts amb pantalons.

No és la primera vegada que destaquen en les xarxes socials mare i filla, ja que abans de disfressar-se com una famosa actriu o cantant, havien publicat imatges molt originals que Alya Chaglar vestia a la seva filla amb flors, fruites o vegetals jugant amb la perspectiva.


Un joc entre mare i filla que demostren que no els falta la diversió ni la creativitat.

La Yaya




domingo, 13 de enero de 2019

Joseph Ford, el fotógrafo del camuflaje

Camuflaje de punto, un interesante proyecto del fotógrafo inglés Joseph Ford que junto a otros artistas consiguen que la ropa y el entorno fotografiado se mimeticen.



Joseph Ford mezcla arte, diseño y fotografía consiguiendo que la moda sea protagonista como arte fotográfico sin necesidad que sea tendencia en las pasarelas.

Como fuente de inspiración escoge diferentes texturas que puede encontrar en la calle y las camufla con piezas de ropa. Para realizar las prendas ha colaborado con Nina Dodd, una amiga y espléndida tejedora que crea espectaculares suéteres tejidos a mano con el mismo estampado que una pared con mucha textura, una pista de atletismo o una valla de arbustos.

Y el resultado, como podéis observar es muy original y divertido:







Para el proyecto Camuflaje de punto, Joseph Ford también ha colaborado con el artista callejero francés Monsieur Chat, que mimetizó una prenda con la pintura de un gato característico del artista.


El fotógrafo también fue reconocido con un proyecto anterior donde creaba yuxtaposición entre impresionantes fotografías aéreas de paisajes y detalles de prendas o accesorios de moda.

Consiguió obtener las combinaciones adecuadas de color, tejido e iluminación para crear transiciones casi perfectas de una foto a otra. Una cremallera se transforma en una vía del tren y las dunas de arena con los pliegues de un suéter arrugado.






El proyecto se seleccionó para los Premios de la Asociación de Fotógrafos en el Reino Unido y recibió una Mención de Honor en los Premios Internacionales de Fotografía.

La Yaya


----
 

Camuflatge de punt, un interessant projecte del fotògraf anglès Joseph Ford que al costat d'altres artistes aconsegueixen que la roba i l'entorn fotografiat es mimetitzin.


Joseph Ford barreja art, disseny i fotografia aconseguint que la moda sigui protagonista com a art fotogràfic sense necessitat que sigui tendència en les passarel·les.

Com a font d'inspiració tria diferents textures que pot trobar al carrer i les camufla amb peces de roba. Per realitzar les peces ha col·laborat amb Nina Dodd, una amiga i esplèndida teixidora que crea espectaculars suèters teixits a mà amb el mateix estampat que una paret amb molta textura, una pista d'atletisme o una tanca d'arbustos.

I el resultat, com podeu observar és molt original i divertit:

Per el projecte Camuflatge de punt, Joseph Ford també ha col·laborat amb l'artista de carrer francès Monsieur Chat, que va mimetitzar una peça amb la pintura d'un gat característic de l'artista.

El fotògraf també va ser reconegut amb un projecte anterior on creava juxtaposició entre impressionants fotografies àrees de paisatges i detalls de peces o accessoris de moda.

Va aconseguir obtenir les combinacions adequades de color, teixit i il·luminació per crear transicions gairebé perfectes d'una foto a una altra. Una cremallera es transforma en una via de tren i les dunes de sorra amb els plecs d'un suèter arrugat.

El projecte es va seleccionar per als Premis de l'Associació de Fotògrafs al Regne Unit i va rebre una Menció d'Honor en els Premis Internacionals de Fotografia.

La Yaya


Blogging tips